Aquest llibre parla de la medalla commemorativa, una obra d’art tan petita i discreta que cap al palmell de la mà, i conté en la seva superfície l’expressió artística del seu autor i l’habilitat tècnica del fabricant. Admirada tradicionalment per l’elit benestant, entre finals del segle XIX i principis del XX, la medalla va abandonar les normes acadèmiques i els vells costums i va experimentar una regeneració tècnica i artística que la va apropar al gran públic. El retrat, el primer tema i el més important desenvolupat per la medalla al llarg de la seva història, hi va mantenir el paper preponderant i, amb un nou llenguatge, va representar tant el rostre com la figura en qualsevol posició o moviment.